A l’estiu i tot el curs, fem el que ens vingui de gust!

cartell18Juny.jpg

Aquest DISSABTE 18, La Trama Feminista de Sants la liarem parda fent tot el que ens ve de gust per celebrar el fi de curs, el començament de l’estiu, el plaer i la vida!!

Volem ser moltes i per aixo us convidem amb furor a que vingueu a gaudir del dia de feminisme disfrutón que hem preparat per totes nosaltres! jornada per dones, bolleres i trans*

Començarem amb jam poetica i vermutillo, farem un dinaret amb support de la Xarxa d’Aliments de Sants, seguirem amb l’actuació musical de Mireia Tortosa i provarem el cremat de ron, per passar al taller de teatre foro impartit per Insôlitæs (inscripció prèvia a Insolites1@gmail.com). Aprofitant que estem juntes i que Sant Joan s’apropa, farem un akelarre on cremarem tot el que volguem treure de les nostres vides en aquest solstici.

Despres hi haura sopar de pintxos amb textures viscoses i djs que ens faran cremar Can Vies a ritme de temazos bailongos.

DURANT TOT EL DIA, les companyes Placentas de Placer estarán pintant un mural transfeminista a un gran mur de  Can Vies, amb instalació artística inclosa!

A L’ESTIU I TOT EL CURS, FEM EL QUE ENS VINGUI DE GUST!

Anuncis

Feminismes i afegitons [Article publicat a La Burxa de març]

Acceptem-ho: ens és nou, i això fa por. El moviment anticapitalista ha assumit molt recentment la lluita feminista com a pròpia, si és que es pot dir que això mai ha arribat a passar. Tenim les nostres dificultats i mancances, és lògic. Però cal tenir molt present d’on partim per ser conscients de què reproduïm, poder fer-ne autocrítica, transformar-nos i avançar.

A les feministes ens diuen feminazis. I en fem broma. En fem broma entre nosaltres, als propis col·lectius i entorns feministes, i ne’n fem fora, amb les companyes del moviment. Sabem d’on ve l’atac, en coneixem el seu origen. El feminisme avança i fa trontollar el patriarcat que, alhora, desplega totes les armes per deslegitimar i ridiculitzar aquesta lluita. En som conscients. De fet, si el patriarcat es defensa és perquè se l’ataca així que, després de tot, i malgrat tots mals emocionals, serà que ho estem fent bé. És ampliàment acceptat l’origen d’aquest recel cap al feminisme: és la por a l’empoderament de les dones i l’ensorrament de les relacions patriarcals. Arribats a aquest punt, abordem ara la qüestió feminista dins el moviment anticapitalista.

Darrerament, sobretot després de l’èxit de la Vaga de Totes, el tema del treball de cures està al centre del debat. Sembla que, per fi, s’està incorporant el discurs feminista dins el moviment. Tot i així, sent sinceres, no podem parlar d’un moviment anticapitalista que sigui feminista, ni tan sols d’un moviment que no tremoli ni qüestioni en sentir la paraula “feminisme”. No és casualitat, tampoc, que el tema feminista assimilat des de l’anticapitalisme sigui el del treball de reproducció. Després de tot, no deixa de ser una aportació a l’anàlisi de les relacions de producció, així que la seva incorporació no suposa una gran transgressió per l’anticapitalisme.

Està costant trencar esquemes, segles de lluita partint del subjecte classe, analitzant les desigualtats socials des de les relacions amb l’economia. Però adoptar un discurs feminista no vol dir annexar-ne l’anàlisi del treball domèstic a la qüestió de classe, sinó fer un apropament real i complet a la qüestió de gènere. Sí, la dona pateix una explotació domèstica, i sí, és una realitat oblidada i essencial a les relacions de classe; però si només analitzem la relació de la dona amb la producció estem ignorant gran part de l’opressió patriarcal.

És en aquest punt on cal, una altra vegada, remarcar i admetre que ens és nou. Entendre que les relacions socials que estem intentant trencar no són només en base a la producció, com fins ara. No és només la dona i l’economia invisible, la dona i la reproducció de la mà d’obra, la dona i la doble explotació… No. És també els rols socials en el poder i la submissió, l’home blanc heterosexual de classe benestant i les altres. L’alteritat, i la relació social que s’hi dóna.

La figura de la dona virtuosa, l’heteronormativitat, la pressió estètica, els assassinats masclistes, la permanent cosificació i infantilització… Tot. Si es vol afimar que aquestes relacions socials s’originen des d’un inici en la divisió sexual del treball, endanvant. L’ou o la gallina, és indiferent. Però no volguem fer veure que l’opressió patriarcal pot ser analitzada tan sols des de les relacions de producció. L’opressió de la dona no es pot reduir a una opressió de classe.

Llavors, què està provocant aquest fre per assimilar tota la lluita feminista en la seva globalitat, més enllà de l’anàlisi de la dona com a classe? Si sabem que el moviment feminista és en essència anticapitalista, si les companyes ens repeteixen dia rere dia que no s’enten un feminisme que no lluita contra l’opressió de classe, què és el que provoca aquest rebuig del feminisme en la seva totalitat per part del moviment anticapitalista? Havent-ne analitzat l’origen del recel social cap al feminisme com a resposta des del patriarcat, podem realment concebre que no és el patriarcat el que des del moviment anticapitalista està sent prudent amb el feminisme?

Els afegitons a la paraula feminisme sobren, són només una forma de rebuig per no voler acceptar la lluita feminsita. De la mateixa manera que no es rebutja el mot sindicalisme pel fet que existeixin sindicats que en tinguin una concepció pervertida, no rebutgem el mot feminisme per aquelles corrents que no compartim.

Acceptem-ho, és simplement impossible. És impossible que totes les dificultats per assimilar la lluita feminista no siguin patriarcals.

Així doncs, aquest recel des de l’anticapitalisme no és res més que una altra expressió del patriarcat. És d’aquesta manera que el sistema patriarcal es defensa dins el moviment anticapitalista, reduint la qüestió feminista com a una aportació a la qüestió de classe. Però sabem que no és només això i que ens cal una nova visió i una anàlisi purament feminista per abordar les diferents expressions i opressions del patriarcat. Les feministes ho sabem i, malgrat tots els maldecaps sorgits de la convivència amb el patriarcat i les seves manifestacions en espais anticapitalistes, seguim contruint i seguim avançant.

[Febrer Llibertari] Les dones a la lluita revolucionaria: fins on arriba la repressió?

Des de la Trama ens fa molta il·lusió convidar-vos a l’acte que estem preparant per a aquest dissabte. Es tracta d’una XERRADA + DEBAT entorn a la lluita revolucionària des del subjecte dona, com es viu tant la repressió estatal com la reacció de l’entorn social i revolucionari davant la figura transgressora de la dona lluitadora.

La XERRADA serà MIXTE i es centrarà en experiències passades, concretament la de les dones en la seva participació a l’IRA i la de les dones en el grups autònoms durant la transició. Per a això, comptarem amb les exposicions de dues companyes especialitzades en tots dos temes, la Mireia Ros i la Irena Cardona respectivament.

Un cop compartides aquestes experiències, es crearà un espai de debat NO MIXTE, de dones, lesbianes i trans, on compartir com hem viscut la nostra participació en espais polítics, les dificultats que hi trobem i les aliances que teixim per combatre-ho. Volem generar un espai de reflexió on conflueixin les tres experiències: la de les dones a l’IRA, la de les dones als grups autònoms de la transició; i la nostra pròpia, la de les dones militants o activistes polítiques en el nostre entorn actual.

Hi haura menjar i beure a preus populars.

Us hi esperem aquest diumenge a les 11h a Can Vies!!

Article publicat a la Burxa amb motiu del 25N

25 de novembre, Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència de Gènere. Grans manifestacions, declaracions polítiques i bombardeig mediàtic. El discurs dominant parla de la xacra de la violència de gènere i les seves víctimes: xifres de maltractades i d’assassinades. Enumeracions d’una violència inquantificable.

Terrorisme patriarcal sona massa fort. A alguns els fa al·lèrgia enfrontar el feminicidi amb radicalitat, donat que implicaria analitzar l’estructura social que ens regula i ordena. Demana fer una crítica cap a allò que es denuncia però també cap a allò que cada dia reproduïm amb les nostres conductes. Cap a aquests “homes dolents que assassinen”, però també cap a tot el procés de socialització que ha construït aquests homes.

Encara hi ha resistència a polititzar les nostres relacions quotidianes i afectives, i els rols que tenim dins d’elles. Aquí fem una excepció, tot i que altres relacions socials (educació, economia, sanitat, treball…) les analitzem políticament i amb ulleres revolucionàries. Polititzar és obrir la veda a l’anàlisi i el qüestionament, i encara tenim privilegis a perdre. Condemnem al violador de forma unànime, però seguim trobant-nos còmodes amb el fet que la nostra dona o mare ens prepari el dinar; o potser encara una persona trans ens genera desconcert pel nostre costum de classificar els cossos en els paràmetres de gènere binaris (home/dona). Són capil·lars que segueixen privilegiant l’home blanc, heterosexual i de classe mitjana per sobre de la resta de persones. Per tant, encara que els assassins de dones siguin quelcom central a combatre, s’ha de lluitar cada dia per tal de construir relacions d’igualtat entre tots els gèneres.

La Trama Feminista de Sants és un col lectiu que aposta per l’autoorganització i el feminisme autònom, fent treball de barri però amb diverses aliances -tant amb altres col lectius del barri com amb altres col lectius feministes de la ciutat- que fa un treball intern i extern de lluita, començant per l’autoformació amb seminaris i tallers temàtics, passant per l’organització d’activitats que enforteixin el teixit social i feminista, fins a l’elaboració i difusió d’eines que puguin fer més igualitaris els nostres espais de militància i oci alternatiu.

Tenim la ferma creença que la transformació feminista de la realitat no ha de relegar-se a les dones, bolleres i trans, donant així per feta la feina; tampoc ha de recaure en els col lectius feministes la responsabilitat de gestionar les agressions un cop han passat.

Generar espais segurs i lliures de violències sexistes es cosa de totes. Per això, aquesta mateixa setmana engeguem un procés de formació amb diferents col·lectius del barri de Sants, on compartirem el nostre propi camí intern de reflexió i aprenentatge dut a terme durant tot l’any passat, i del qual el resultat material va ser un “Eines per afrontar les agressions masclistes als nostres espais del barri”.

Juntes aprenem a fer front a les violències patriarcals, compartint eines, donant-nos suport mutu, creant xarxes de solidaritat feminista i combatent allò establert que ens violenta, encara que estigui protegit amb la normalitat. Ens anem fent fortes, i tenim la ferma convicció que el masclisme es combat en cada paraula, cada actitud i cada acció quotidiana que desbarata el domini de qui ostenta el privilegi a costa d’oprimir les altres.

Seguirem assenyalant el masclisme cada cop. Ni el 25N ni cap dia de l’any deixarem una agressió sense resposta. Treballem dia rere dia pel feminisme autoorganitzat, autònom i combatiu a Sants i arreu.

Salut i lluita feminista!

La Trama Feminista

ASSEMBLEA DE DONES FEMINISTES DE GRÀCIA

Organització i lluita contra el patriarcat

AZADÍ

PLATAFORMA EN SOLIDARITAT AMB EL POBLE KURD

Col·lectiu Punt 6

Mujeres constructoras de ciudad...estamos trabajando...

prova829

Sants feminista

Revuelta en la galera

trenquem el silenci dels murs

Àmbits de Política i Societat

Revista del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya

Educació Transformadora

Educació Social, Cultura, Gestió Comunitària, Circ Social, Animació Sociocultural i altres enginys.

Sants Mou

Notícies i articles sobre moviments socials al barri de Sants. Arribem allà on no ho fan els grans mitjans.

PAH Barcelona

Plataforma d'Afectats per la Hipoteca

alerta feminista

Feminismes i radicalitats democràtiques

Banc Expropiat de Gràcia

Teixint xarxes de suport mutu. Expropiant bancs al capital

Acció Llibertària de Sants

Anarquistes de Sants

Fira d'Economia Feminista

Un espai d’economia real, feminista i de proximitat

TRAMA

Coordinadora de Muestras y Festivales de cine, vídeo y multimedia realizados por mujeres